El santuari de sant Magí de la Brufaganya

El santuari:

La primera notícia documentada, de 1204, donada per Guerau de Montagut, parla d’una casa que limitava amb “in rocha de Santi‐Magini”. El primer antecedent d’una primitiva ermita sembla ser que existí en el desaparegut llogaret de Rocamora, car hi consta la data de l’11 de maig del 1393 en una església dedicada a sant Magí.

Passarien, aproximadament, 150 anys fins arribar al 1524, amb les notícies més conegudes.

Els Cervelló tenien una devoció preponderant per sant Magí. El 1581, Enric de Cervelló, és beneficiat de sant Magí i renova l’agregació de l’ermita a sant Joan del Laterà, que Lluís de Cervelló havia efectuat el 1556. La casa dels Cervelló en tingué cura des de l’any 1389 al 1603, en una llarga època en que era beneficiat del personal de la casa. La casa dels Cervelló tenia quatre edificis principals, amb els sacerdots que tenien a càrrec el temple, l’hospital que tenia cura de la font miraculosa, i els almoiners, que recollien les almoines pels territoris de la Corona d’Aragó.

L’església actual és del 1735, quan s’hi van fer una sèrie d’obres. A partir d’aquestes, el venerat sepulcre de sant Magí, que desaparegué el 1936, anà al bell mig del creuer amb una imatge jacent al peu de l’altar. En aquella època, i a càrrec del Dr. Pasqual Figuerola, rector de Sant Just Desvern, es va fer l’altar major, que es daurà l’any 1790.

Històricament, Sant Magí de la Brufaganya ha sofert saqueigs i incendis i en queda molt poc del que els segles havien acumulat. L’exclaustració i la destrossa, així com el pas de l’exèrcit francès el 1813, a més de la revolta del 1936, s’endugueren el poc que quedava. El 1714, una host de persones armades, que servia a Felip V, deixà el convent amb moltes destrosses, així com l’hospital i l’ermita de la Mare de Déu de la Salut, una de les diverses que s’havien construït a la Brufaganya.

Les ermites de la Brufaganya eren la de la Mare de Déu de la Salut, la de Sant Jacint, la de Sant Ramon, l’ermita dels Sants apòstols, la de la Mitja Costa, la de Santa Caterina, l’ermita de Sant Vicenç, la de Sant Pere màrtir, Sant Domènec, Sant Magí del Barretet, Sant Josep i l’ermita de Santa Susagna.

A més d’aquestes ermites, a la Brufaganya hi havia també un convent de dominics, un hostal pels romeus, així com la famosa capella de les Fonts.

Del santuari de Sant Magí, en queden en peu algunes de les dependències annexes al temple, a més d’unes cases que habiten unes poques persones.

El Convent:

Els barons de la Llacuna, Martí Espès i Alagon, i la seva muller, Estefania de Castro i Cervelló, decidiren de comú acord, donar la casa, l’hospital i els beneficis de les terres als Dominics per la fundació del convent. La donació, imposava l’obligació de conrear, el convent, les terres, però en retornava la propietat a la família donant si el convent desapareixia un dia. La donació es va fer el 1603. Les butlles pontifícies arribaren amb l’aprovació de Roma, i el pare Lledó, de la casa de Tarragona, prengué

solemne possessió del santuari el 15 de maig de 1605. La gran etapa en la qual s’inicia l’esplendor de la Brufaganya és precisament aquesta. El pare Domènec Lledó i la resta dels dominics fundadors, foren els iniciadors del monaquisme a Sant Magí. En 232 anys, hi hagué 84 priors fins a l’exclaustració.

El priorat de Sant Magí tingué una vida brillant. Bona part de la casa de Sant Magí servia d’habitació pels romeus i devots. La vida eremítica arrelà fortament hi hagué bon nombre d’ermitans, que per regla general, no tenien estudis eclesiàstics.

Malgrat tot, el priorat de Sant Magí es convertí en no‐res amb les lleis desamortitzadores de Mendizábal del 1835. Salvat el patrimoni documental en bona part, només quedaren dos frares, un d’ells tornà a la Brufaganya com a rector de Sant Magí. Aquesta situació durarà fins el 1936.

La capella de les fonts:

L’any 1556 existia a Sant Magí de la Brufaganya un hospital benèfic de pobres, que perdurà fins al 1629, quan l’hospital es traslladà al convent.

A primeries del segle XVII, s’intentà restaurar l’edifici de les Fonts pels veïns de Sant Coloma de Queralt, i el 1610 s’enllestí l’obra, amb la col∙locació de l’escut dels dominics. Gairebé un segle més tard, el 1719 la nostra capella estava quasi be enderrocada, i a expenses de la casa Vadell i Lleó de Pontons, s’inaugurà solemnement, el mes de juny de 1721, la restauració.

Actualment, la capella de les Fonts té una estructura quadrangular amb esveltes arcades entre els murs principals.

GPS (41.484124127,1.447470188)(Latitud, Longitud)

Imatges

Imatges antigues