La Capella del Portal del Carro

L’antic portal:

El Portal del Carro, potser sigui el carrer més antic de Tarragona que ha conservat la seva fesomia a través dels segles. A l’època romana era una de les sortides de la ciutat, de reduïdes dimensions, a través de la qual, segons la tradició, sant Magí fou conduït a presència del governador.

Al segle XVIII es construí la Falsa Braga, i l’esmentat portal va ser inutilitzat. Abans però havia estat eixamplat per donar‐li més capacitat de pas pels carros i tartanes, especialment utilitzats per la vella pagesia.

La devoció popular va fer alçar una petita capella a l’interior del portal. El governador de la plaça tenia el comandament sobre la reduïda capella, i no valien devocions quan es tractava de la muralla. S’esdevingué que l’arquebisbe Joan Lario i Lancis tingué una greu malaltia. Tarragona es consternà per la gravetat del cas, i tot seguit, s’elevaren precs demanant la mediació de sant Magí. Després de tanta insistència, el governador militar accedí a obrir el portal la vigília de sant Magí de 1775.La neteja i restauració s’enllestí el 23 de febrer de 1778.

Primera capella:

Enderrocada la paret que tancava la porta interior del Portal del Carro, inutilitzada des de feia molts anys, aparegué la imatge del sant, que sortí entre la paret sobreposada i el mur romà que donava pas a la part exterior.

Passaren uns anys, i la capella ja és en poder dels tarragonins i en disposició de fer‐s’hi les celebracions litúrgiques. La primera providència va ser instal∙lar‐hi una taula calaixera que servís d’altar i, els calaixos per guardar‐hi els ornaments; també s’hi col∙locà un frontal amb unes cartel∙les de fusta que simulaven l’altar. A redós de 1814 o 1815, la ciutat de Tarragona nomenà copatró a sant Magí, després dels tristos esdeveniments de la guerra del Francès.

Nova ampliació:

La impossibilitat de treure la pintura mural de sant Magí a causa de la muralla, sempre ha provocat inconvenients. El 30 de gener de 1779, els administradors de l’església de Sant Magí, presentaren al Govern Militar una instància per la qual demanaren permís «…para arreglar la muralla» i poder treballar en aquell mur romà.

El dia 31 de gener es concedia el permís a condició que les obres anessin a compte de l’administració, a satisfacció del comandant militar.

El Portal del Carro està íntimament unit a la Tarragona secular. Un document diu: « en la referida y reducida capilla donde apenas caben con estrechez cuarenta personas; quedando los más en la calle, donde se oye también el Santo Sacrificio de la Misa… », i s’hi fan constar els inconvenients de la pluja i les incomoditats dels fidels. Per això, es demana enderrocar un tros a l’interior de la muralla, motiu pel quals els suplicants es fan càrrec dels danys, remarcant que Sant Magí conservi l’autoritat militar.

Estructura actual:

Sabem que es realitzaren obres per engrandir el temple entre els anys 1843 i 1856, i s’enllestiren els treballs d’ornamentació el 1857. Foren obres costoses i complicades, degut a que la capella estava situada en zona militar.

Referent al temple, la muralla quedà intacta per la part exterior, calgué refer la part interior amb les noves columnes construïdes a Sant Magí. Els administradors, consideraren fer les pilastres amb pedra fosca «llisós» del Llorito, mitjançant uns arcs que suporten la part de la muralla intacta. Dues finestres donen ventilació i claror a l’ermita, a la paret que dona al Passeig Arqueològic. En quant a la superfície de la capella, aquesta és de 136 m2, i disposa d’un pati posterior. La façana es realitzà amb pedra picada del país i carreus. Disposa d’una àmplia porta. El rosetó és semicircular, amb vitralls plomats de colors. Un campanaret ens recorda el temple. Hi ha dos ulls de
bou oberts a la façana, al costat de la porta, i són a peu pla; aquests, serveixen per facilitar la visió de l’interior, i perquè els devots gaudeixin de la vista del sant, si l’ermita es troba tancada.

La Junta d’administradors i la casa dels ermitans:

Quan s’obrí la primera capella es nomenà una junta d’administradors, els quals, portaven els assumptes relatius a Sant Magí. Inicialment es componia de tres vocals, referenciats en un llibre d’administració que existia antigament. Aquest començava el 19 de febrer de 1778. Els primers administradors foren el Dr. Josep Artigas, comensal de la seu, el notari Ramon Corbera i Ignasi Martí.

Des del 1879 la figura de l’administrador recau en una sola persona i hi han hagut els següents:

CAPELLANS MEMBRES DE LA JUNTA D’ADMINISTRADORS:

Mn. Joseph MARTÍ JORDI 1778‐1809
Mn. Francisco RODRÍGUEZ 1809‐1811

Mn. Joan CISTERÉ MARCA 1840‐1865
Mn. Joseph CISTERÉ i CISTERÉ 1865‐1874
Mn. Ramon MOLAS 1874‐1878
Mn. Pau FORÉS PALLÀS 1878‐1879

CAPELLANS ADMINISTRADORS i CUSTODIS:

Mn. Joan RODENAS PERONA 1879
Mn. Josep GAVALDÀ DONADEU 1879‐1886
Mn. Domingo DALMAU 1886‐1913
Mn. Josep CARTANYÀ ANGLÉS 1913‐1918
Mn. Antoni PRENAFETA SOLER (1918‐1933) 1918‐1923
Mn. Lluís GÜERRI ESTEVE (1933‐1934) 1923‐1924
Mn. Jaume GARCÉS SABATÉ (1934‐1947) 1924‐GC‐1948
Mn. Pere BATLLE HUGUET (1948‐1987) 1948‐1981
Mn. Joan TOMÀS BARTOLÍ 1987‐1994
Mn. Francesc GALLART MAGAROLAS 1994‐

 

El temple des del 1939 fins als nostres dies:

Acabada la guerra, a poc a poc, mutilada l’esglesiola amb danys irreparables, tornà el culte a Sant Magí.

Durant aquest temps de condicionament de la capella, immediatament després de la guerra, el mestre d’obres va ser l’empresari Mateu Tomà, el qual hi participà activament entre el 1939 i el 1943.

La restauració més ambiciosa es féu durant l’administració del Dr. Tomàs Bartolí. L’actuació s’inicià el 1991, i ha tingut diverses fases. Així es substituí el paviment amb pedra polida d’Ulldecona i la Sènia, s’arrebossaren les parets que ho necessitaven, es traslladà el Sant Crist, es tragué la trona de fusta que obstaculitzava el pas, es complementà i polí amb marbre blanc part del graó que mancava, i es complementaren altres obres menors, com la reforma de la instal•lació elèctrica. Aquesta primera fase s’enllestí per Sant Magí del mateix any.

L’abril del 1992, es féu la segona fase. Començà el juny i s’aturà el mes d’agost. Es recobrí els paraments de les mitges columnes. Es canvià la porta principal, s’enderrocà parcialment la sagristia. Tanmateix, la façana es repicà en la seva totalitat i aparegué un buit sobre la pota principal. S’ha respectat i s´hi col•locà, en pedra, l’escut de Sant Magí. També s’habilitaren els antics ulls de bou existents a nivell de carrer, que estaven tapats.

La tercera fase s’inicià el mes d’abril del 1994. Fou la més delicada de realitzar, car comprengué part de les restauracions pictòriques. La restauració dels quadres dels passatges de la vida de sant Magí, dels dos altars de fusta, de la imatgeria que posseeix l’esglesiola, actuació en l’antiga porta santa, la reconstrucció de les escales del cor; el redescobriment de l’antic Portal del Carro, que es netejà i buidà, adequació de la sagristia, amb l’allargament de l’artística reixa de ferro forjat que estava a l’entrada del temple, també es descobrí la totalitat del mur romà de que disposa l’ermita, s’arranjà el terrat per evitar goteres, etc. En dues de les prospeccions arqueològiques, aparegueren els palets de riu in situ de l’antic Portal del Carro, i es descobrí un enrajolat anterior. També, es descobriren les antiquíssimes llosetes de pedra «llisós» Llorito, les quals trepitjaria sant Magí, es traslladà de lloc l’altar de la Verge dels Dolors i s’habilità l’espai pel restaurat Sant Crist. Es pintaren de forma artística les parets, s’arranjaren vidrieres, finestres…, es restauraren florins i llànties… Tot això es féu fins l’agost de 1993.

El 1994, es col•locaren, restaurades, les dues pintures que estaven a la part alta de les parets del temple.

La darrera i més recent obra ha estat la definitiva obertura de l’anomenada “Porta Santa”, l’any 2000, que comunica la capella amb la “Falsa Braga” i que ha permès recuperar l’estat inicial que deuria tenir aquest lloc tan emblemàtic de la topografia urbana.