La devoció

IMG_7121 RLa devoció a sant Magí té les seves arrels en el santuari de Sant Magí de Rocamora, situat al municipi de Santa Perpètua de Gaià, a l’extrem nord-est de la província de Tarragona.

És probable que aquest santuari sigui de tradició romana del segle IV, ja que els deixebles del sant anacoreta van enterrar allí el seu cos. Però l’existència d’aquell primitiu santuari és fàcil de suposar-la com difícil de documentar-la, per la manca absoluta de documents anterior a la invasió sarraïna.

La reconquesta d’aquells territoris, situats en la línia de la Marca Hispànica, data de poc abans de 1012, encara que no ho fou del tot definitiva. La pacificació total de la comarca es realitzà a l’últim terç del segle XI. La primera notícia que tenim documentada de la devoció al sant és la donació d’una casa feta l’any 1204 per Guerau de Montagut i la seva muller Ponceta a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, la qual confrontava a l’Orient amb la roca de sancti Magini. Després ja trobem testimonis d’un petit oratori construït sobre el sepulcre del sant, i al segle XV es construeix una ermita més gran.

La primera capella fou custodiada per ermitans. Temps més tard, l’any 1524, els senyors de la Llacuna hi fundaren un benifet, l’obtentor del qual reedificà l’església i la residència adjacent, que estaven molt derruïdes.

D’aquesta època hi ha un document imprès que és un Sumari de las Indulgències… atorgades a tots els devots que visitaran la capella del gloriós Sant Magí de la Baronia de la Llacuna, que, amb les indulgències i els goigs, porta també un resum de vint-icinc miracles.

Moltes poblacions, en vigílies de la festa, reben amb gran solemnitat l’aigua miraculosa de la Brufaganya, com a Tarragona, Barcelona, Igualada, Cervera i altres indrets catalans.

Al santuari de Sant Magí de la Brufaganya, fins l’any 1936, en que fou cremat, es venerava una imatge romànica del sant datada al segle XIII,. L’any 1603, els Pares Dominics prengueren la direcció del santuari de Sant Magí, esdevenint un centre d’espiritualitat i lloc de peregrinacions i romiatges. Els Dominics el regentaren fins a l’infaust 1835, any quan quasi tots ells foren assassinats en el mateix indret. Després s’erigí en parròquia-santuari, perdurant fins als nostres dies, essent el primer rector l’ex-prior P. Domingo Gener.

El Concili Provincial Tarraconense de 1745 va demanar i obtingué el res propi de sant Magí per a tota la província eclesiàstica, i que la festa fos el dia 19 d’agost.

La devoció a sant Magí es va estendre a causa del caràcter taumatúrgic del sant. Els seus goigs es cantaven en moltes parròquies de l’arxidiòcesi, les quals sobrepassaven els límits de la Catalunya actual.