La baixada de l’aigua

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’arribada de l’aigua, potser sigui l’acte més tradicional, popular i multitudinari de les festes maginianes, i el de més rància tradició pels tarragonins. Ens fa pensar que en èpoques antigues hi participaven nodrits grups de la pagesia que empraven quatre dies per baixar dels penyals de la Brufaganya, l’aigua de Sant Magí. La comitiva festiva, endiumenjada, amb flaire d’espígol, romaní i alfàbrega, als quatre dies, tornava plena de matolls brins i arbustos de la Brufaganya més amunt de Santa Coloma de Queralt, i oferia a la població coves i garrafes, plenes a vessar, de l’aigua miraculosa de Sant Magí.

Per ara no tenim dades concretes de quan començà a portar-se l’aigua de Sant Magí. De l’amic Jaume Costa i Sarsanedas, i del seu arxiu particular, n’extraiem la revista “Arte y Letras” del mes de juny de 1817, en unes línies d’un article titulat “Maria Rosa”, d’Eudald Melendres i Rué, diuen:

“Era la tarda del 18 d’agost de 1816. La meitat del poble tarragoní va anar a la Brufaganya a cercar amb els típics carros ornamentals l’aigua de Sant Magí.
Tots els carrers de Tarragona estaven guarnits. A més de vuitanta carros arribarien aquell any. A la llunyana ermita hi havia romeus de tota l’escala social: els fadrins de casa bona anaven amb carrosses adornades amb roses i llorers; els menestrals, amb barrets i abillats amb bastons i canyes verdes”.

El “Diario de Tarragona” del 18 d’agost del 1864, ens indica l’afer de l’aigua de Sant Magí i la seva rebuda, a les sis de la tarda, amb l’Ajuntament, gegants, nans, tabalers músiques i danses per a rebre l’aigua de Sant Magí a la porta del Francolí (…) que s’acompanyarà fins la seva capella…

No hem trobat la data exacta de quan s’obra el canvi entre la tracció animal i l’automoció.

El 1945, la rebuda de l’aigua es va realitzar de forma molt similar als anys anteriors, amb l’excepció que, a insistència dels serrallencs, aquests aconseguiren fer arribar la corrua a la plaça Bonet, on hi ha l’església de Sant Pere. La situació durà fins al 1956, quan es va haver de canviar degut a la creixent circulació automobilística.

Definitivament, l’any 1963, la mateixa premsa ens assabenta de la benedicció de l’aigua als Caputxins-Rambla i, el 1964, la corrua festiva, amb els tradicionals cànons i les sagristanes, començà, i es beneí l’aigua de Sant Magí a la plaça de la Font.

Pel que fa als portadors de l’aigua de Sant Magí, ens consta que Simó Claramunt i Echevarria tenia cura de l’aigua de sant Magí l’any 1930, i la va portar des de la Brufaganya fins l’any 1936. Amb altres amics duia portadores i ell era l’encarregat de portar l’aigua al Portal del Carro. Simó feia encàrrecs per a la brigada municipal. Disposava de carro i cavalleria i vivia al carrer de Talavera. L’actiu Ramon Solé començà d’ajudant en la portada de l’agua miraculosa de Sant Magí, entre els anys 1946 i 1956, en que morí el vell carreter. Llavors se’n féu càrrec l’empresari Mateu Tomàs, que en tingué cura fins l’any 1970, però el portador era Esteve Bou i Saumé. Llavors, es formà un grup de portants voluntaris. El grup es formà a iniciativa del Dr. Pere Batlle arran d’unes obres que es realitzaven a la catedral, que portava a terme l’empresari constructor Antoni Fortuny i Pinyol. La idea cristal•litzà en un grup d’amics i creiem que és de justícia recordar-ne dos que foren els capdavanters, com Sebastià Potau i Antoni LLasera.

 

Galeria d’imatges