Sant Magí

Segons explica la tradició, sant Magí fou un anacoreta de la muntanya de la Brufaganya que durant la persecució de l’emperador romà Dioclecià, després de ser tancat a la presó de Tarragona, d’on escapà miraculosament, fou degollat prop la cova on vivia i on va rebre sepultura el seu venerat cos.


L’any 1572, el vicari general de Tarragona aprovà una vida de sant Magí escrita pel canonge Joan de Sessé recollint els testimonis orals dels habitants de la muntanya de la Brufaganya. La vida de sant Magí, recollida de la tradició oral per l’esmentat canonge a principis del segles XVI, és com segueix:


 santilustracio - p“ En temps de l’emperador Maximilià, es va desencadenar una gran persecució contra els cristians.
Assabentat dels patiments dels seus germans, un anacoreta, fill de Tarragona, que feia vida penitent a les coves de Rocamora, va sortir a encoratjar, amb la seva predicació i miracles, els seus germans de creences, que els trontollava la fe, provocant la indignació del pretor, el qual el féu empresonar.
Per permissió divina, el diable es va possessionar de la filla del pretor, proclamant que no sortiria si no era per manament de Magí.
Magí, compadit de la filla del pretor, amb la seva oració va aconseguir que el diable la deixes lliure.
El pretor, lluny d’agrair la curació de la seva filla, va fer tancar en més dura presó sant Magí. A la nit, els àngels lliuraren de les cadenes el nostre sant i li obriren, no solament les portes de la presó, sinó també la de la ciutat dita Portal del Carro, des d’on tornà a la seva cova de la Brufaganya a preparar-se pel martiri imminent.
Allà el trobaren els sicaris, els quals l’arrossegaren muntanya avall, creixent rosers on queien les gotes de la seva sang.
Els botxins, fatigats i assedegats, en arribar al peu de la muntanya li demanaren aigua i sant Magí, ple de caritat, després de pegar breument va clavar el seu gaiat al sòl i féu brollar una abundant font d’aigua miraclera amb la qual apagaren la seva set.
Després de beure aigua tan regalada, els sicaris s’adormiren, circumstància que va aprofitar sant Magí per tornar a la seva cova, d’on fou detingut i arrossegat altra vegada fins a una petita explanada propera a la cova, on fou degollat. Allí mateix els deixebles sepultaren el seu cos [….].”

 

Aquests tomba ressenyada pel canonge Sessé fou una font de miracles pels quals la devoció a sant Magí s’estengué arreu del Regne d’Aragó i el Principat de Catalunya, i que encara perdura avui en dia.